Des de ben petita ja dibuixava plànols i m’agradava jugar amb l'espai, de manera que vaig decidir estudiar arquitectura a Barcelona. Per aquella època, també vaig treballar com a monitora i coordinadora de casals i colònies d'estiu per a infants i adolescents, experiència que recordo amb molt de gaudi i aprenentatge.

Un cop acabada la carrera, vaig marxar a viure a Buenos Aires (2010-2022) i vaig encarar la meva professió com arquitecta des d'una mirada més social, interessant-me en la desigualtat socio-urbana. Especialitzar-me com a urbanista i exercir com a professora en diferents universitats, m’ha permès nodrir-me de coneixements i experiències sobre com habitem i interactuem en el territori. És per això, que em dedico a promoure una convivència més sostenible i inclusiva difuminant les barreres que ens posem entre nosaltres i en la societat.

Des de fa uns anys, que he començat un procés de canvis personals, camí que m’ha portat a formar-me com a coach ontològic (vessant del coaching llatinoamericà de l’escola de Chile que estudia a l’ésser de manera complerta) i a crear el projecte LiRA. Ambdós camins es centren en el creixement personal per a millorar el nostre benestar, tot qüestionant-nos com veiem el que ens rodeja i com estem sent amb el que ens passa.

El personatge de la LiRA representa el meu alter ego. Va néixer al 2020 a les rajoles de la meva llar de Buenos Aires i es va convertir en una afició diària. Vincula les meves principals passions (que també són les meves professions) de manera essencial: interacció artística amb l’espai, el creixement personal i la participació social.

La LiRA es tracta d'una expressió senzilla que interactua amb objectes quotidians d’una manera diferent i divertida. Aquesta composició vol provocar un diàleg amb l’observador/a, és a dir, l’interpel·la directament tot fent-nos preguntes. Per tant, trenca amb la quarta paret i ens convida a reflexionar sobre el nostre entorn per a generar un vincle diferent amb el que ens envolta.

Les preguntes funcionen com a disparadors que ens volen provocar altres mirades sobre quelcom que donem per fet i que, potser, ni ens pensem que ho podem mirar diferent. La LiRA ens proposa fer una pausa tot revisant com ens expressem i ens incita a alliberar la curiositat i la imaginació que caracteritza al nostre infant interior. Al cap i a la fi, qui millor que els infants per a fer preguntes innovadores?